FRAGMENT DE CANÇÓ D'AMOR I DE GUERRA

Anem seguint la feina

brodada a cops de mall,

que no reposi l'eina

teixint nostre treball.

El braç ja mai refusa

el pes del massís mall,

com flors llença l'enclusa,

espurnes de metall.

Les relles que la terra

més tard esqueixaran,

les armes de la guerra

que als homes feriran,

seran proesa llarga

que amb inmarcible veu

recordaran la farga

del noble Mestre Andreu.

Forjador, bon forjador,

de les mans fermes i brunes

que del ferro saps fer engrunes,

amb la teva noble suor.

Forjador, bon forjador,

si poguessis duu a l'enclusa

el cor de l'enamorada,

quina feina més aimada,

poguer forjar el seu cor.

Amb quin delit posaries

el seu cor que ara es de neu,

dins la fornal, i el faries

a cops de mall a gust teu.

Forjador, bon forjador,

no hi hauria al Vallespir

qui llencés un sol sospir

per un desengany d'amor,

per un desengany d'amor.

Les relles que la terra

més tard esqueixaran,

les armes de la guerra

que als homes feriran,

seran proesa llarga

que amb inmarcible veu

recordaran la farga

del noble Mestre Andreu.